dijous, 3 d’octubre de 2013

Conversa amb el fotògraf Yurian Quintanas



Hola a tots!

Aquesta setmana conversem amb un gran fotògraf que vaig descobrir en una exposició que es va fer a la Diputació de Girona.
A mi em encantar...




A quina edat et va enamorar la fotografia?

La veritat és que tard. Quan tenia 20 anys vaig estudiar una grau superior d'imatge a on ens ensenyaven tot lo relacionat amb els audiovisuals (cinema, multimedia, fotografia...) Allà vaig veure que la fotografia podia ser una bona tasca per plasmar les meves idees.


 Ets persona que sempre busca l'instant màgic per trobar una bona foto? I quan la trobes, què sents?

Aquest instant màgic del que parles a vegades et passa per davant en unes milèssimes de segon i sino estàs atent se t'escapa. Per això és important anar sempre amb una càmara a sobre. No sento res molt especial... simplement que ja tinc una imatge més per completar
 la serie... i a vegades al arribar a casa i mirar-la amb la resta de les fotografies m'adono de que no em serveix. 






A la teva exposició a la Diputació de Girona vas fer algún retrat. S'ha de tenir molta psicologia per captar la personalitat de cada un?


Més que psicologia, el que falta és temps perquè la persona retratada s'acostumi a la càmera i la situació es torni més natural.





Les teves fotos són en blanc i negre, creus que és més poètic que el color?

Depèn... Hi ha fotografies en color que són molt poètiques. En el cas de "La fi dels dies" em semblava que el blanc i negre li donaria un punt més místic i melancòlic.




Com aconsegueixes plasmar aquesta poesia?

A mi sempre m'ha agradat aquella fotografia que explica alguna cosa per si sola, sense necessitar explicacions. Per això intento fer un tipus de fotografies que deixin un marge per l'interpretació de qui se las miri.




Ara vivim una era que hem d'assimilar de veure gran quantitat d'imatges per segon. Com podem destriar les que són bones de les que no?

No crec que hi hagi imatges bones o dolentes... cada un tria què li agrada i què no.




Les teves fotos preval el tracte humà, s'està perdent?

Les noves tecnologies ens permeten conversar amb algú altre sense haver d'estar fisícament davant seu i això fa que el tracte humà sigui més fred que anys enrera


Tens algun cineasta o fotògraf predilecte que t'hagi influït?

Alguns fotògrafs que m'han inspirat: Robert Frank, Eugene Richards, Alex Webb, Trent Parke, Harry Gruyaert i Josef Koudelka





Fotografia d'Eugene Richards






Fotografia de Robert Frank

I aquesta fa pensar amb la primera foto.... és de Alex Webb
Fotògrafs impressionants!
I acabem la conversa amb una fotografia, que podria ser un reflex de la societat en que vivim.











































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada